
Vuit mesos després del seu alliberament , Fàtima Ofkir i la seva advocada Mònica Santiag o rememoren al videopodcast Raw Podcast , que dirigeix i presenta David Andrés , el seu cas. Per moments angoixant i sobretot molt complicat.
La història de Fátima Ofkir, una jove espanyola que va passar set anys en una presó d'Oman després de ser condemnada a cadena perpètua per un delicte de tràfic de drogues, és un relat impactant que posa en relleu la vulnerabilitat i els riscos legals d'acceptar «feines fàcils» a l'estranger . El seu cas, narrat juntament amb la seva advocada Mònica Santiago, directora executiva de Vosseler Advocats , és un exemple de lluita, penediment i la necessitat fonamental d'una defensa legal sòlida i immediata.
De l'Hospitalet a la presó d'Oman
El calvari de Fàtima va començar amb una oferta que prometia una xifra alta de diners: viatjar a Dubai (encara que finalment va acabar a Oman) per recollir una maleta. Als seus 18 anys, en un moment de vulnerabilitat , va acceptar. Tot i això, el que li van lliurar no va ser el pactat. Va rebre una motxilla amb 7 kg de morfina, una substància altament penalitzada a Oman, on el seu processament la converteix en heroïna, equiparable a 7 kg de cocaïna a Espanya.
El punt clau que es convertiria en la seva principal línia de defensa va ser el penediment immediat. Després de rebre la motxilla i veure'n el contingut, Fàtima va sentir pànic, es va desmaiar i va començar a enviar missatges al seu contacte a Espanya dient que no faria res d'això, que llençaria la droga. Ella no va arribar a traficar; va estar a la seva habitació fins que la policia la va irrompre a les 5 del matí.
El penediment i la cooperació posterior amb les autoritats (per aturar el contacte d'Espanya) van ser crucials, encara que les lleis a Oman no sempre consideren aquests factors atenuants amb el mateix pes que en el dret occidental.
Procés judicial irregular
La detenció de Fàtima va ser desproporcionada, amb 14 policies armats, un reflex de l'extrema gravetat amb què Oman percep el tràfic de drogues, considerant-ho un atac a la seva cultura.
El procés judicial va estar ple de irregularitats i negligència:
- Barrera lingüística: Fàtima, que no parlava àrab i només anglès bàsic, sovint no tenia traducció a les 15 vistes judicials.
- Defensa ineficaç: L'advocat inicial, elegit d'una llista proporcionada per l'ambaixada, va faltar a moltes vistes i va delegar el cas en un despatx local que va presentar recursos fora de termini.
- Sentència ferma sense coneixement: La defensa descuidada va provocar que la sentència, que condemnava a cadena perpètua, es convertís en ferm sense que el fons del cas fos degudament valorat i sense que Fàtima o la seva família ho sabessin amb claredat.
- Manca de suport diplomàtic clar: Fins i tot l'ambaixada d'Espanya li va deixar caure que la pena podria ser de 20 anys o cadena perpètua, sense confirmació clara, deixant Fàtima en la incertesa total durant anys.
El cas il·lustra la fragilitat de la justícia en sistemes legals molt diferents i la necessitat crítica de comptar amb una representació legal competent i diligent des del minut u.
El camí a l'indult
Després de tres anys a la presó, la mare de Fàtima va contactar amb Mònica Santiago, que en revisar la documentació va descobrir que la cadena perpètua era una condemna ferma. Com que no hi havia vies de recurs legal, Mònica Santiago va haver de recórrer a una xarxa de contactes al més alt nivell diplomàtic i de gràcia (l'indult) per aconseguir-ne l'alliberament. El gran treball a l'ombra de Mònica Santiago van ser els pilars de la defensa, cercant un indult real del Sultà d'Oman. I és que l?indult és l?única eina que permet revocar una condemna tan severa i ferma en un país amb aquest sistema legal.
El cas de Fátima Ofkir és un recordatori de la importància de l'advocacia en la protecció dels drets humans més enllà de les fronteres, especialment en situacions on la persona es troba en un estat de vulnerabilitat extrema.