El juny del 2013, un jove motorista va patir lesions molt greus que es podrien haver evitat. Com en tantes altres ocasions, aquesta vegada la causa va ser aliena al conductor, ja que en lliscar per l'asfalt el seu cos va acabar xocant contra un element que s'hauria d'haver retirat fa temps, ja que formava part d'unes obres que havien finalitzat fa tres anys.
PMO, sevillà d'origen, va veure com la seva vida feia un gir de 360 graus el dia que rodava amb la seva moto per una carreta a l'altura del terme municipal de Fuente Tojar quan el seu vehicle va lliscar per l'asfalt i va acabar xocant contra un pal de unes obres que havien acabat feia tres anys. Conseqüència de l'accident PMO va perdre una cama. A causa d'això, va quedar totalment incapacitat. Li és impossible treballar així com desenvolupar cap activitat, per la qual cosa la seva situació és francament difícil. Des del despatx d'advocats que porta la seva causa, Vosseler Advocats, s'ha gestionat una pensió per a la víctima, una petita ajuda per suportar una conjuntura tan delicada.
Al setembre de 2014, Mònica Santiago, Advocada de Vosseler Advocats, en nom del seu client, va denunciar a la Conselleria de Foment i Habitatge (CFV), al·legant que el pal s'hauria d'haver retirat feia tres anys, quan van concloure les obres de què formava part. Tot i això, finalment la CFV va desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial amb data 19 de setembre de 2017.
Reconeixement parcial de responsabilitat
Gairebé set anys després de l'accident, el TSJ d'Andalusia ha estimat el recurs a aquesta reclamació, però només en part: el 70 per cent de la responsabilitat recauria a la víctima i el 30 per cent restant a la Junta d'Andalusia. Així, de la quantitat de 242.043,15 euros que havia fixat la inspectora mèdica dels serveis sanitaris, correspon al demandant 90.000 euros.
Després d'aquesta notificació, Mònica Santiago ha declarat: “[Es tracta de ] una reclamació que té les vies normals, en aquest cas es fa per via contenciosa administrativa en intervenir una entitat pública que té uns passos molt taxats”. I afegeix: “Hi ha uns terminis que marca la normativa contenciosa i es forma l‟expedient administratiu amb la documentació de la causa. Després de diversos tràmits i al·legacions, s'arriba a una resolució administrativa extrajudicial […]. […] en aquest cas va ser negativa per part de la Junta d'Andalusia [per això] desestimava la petició i assenyalava que l'únic problema l'havia generat el mal fer del nostre client, per excés de velocitat. Tota responsabilitat era seva i no tenia dret a reclamar res”. I afegeix quant a la resolució: “Només valora les seqüeles i el període d'incapacitat temporal no valora res més. Creiem que és escassa i havent-hi una amputació és fonamental que es contempli a futur diferents elements com les pròtesis que haurà d'usar. Cada pròtesi sol tenir un cost de 50.000 euros i es renoven per cinc anys […]. Això suposa que dels més de 200.00 euros que se li donava al principi es passi a aquest percentatge del 30%, que dóna lloc a aquests 90.000 euros de què estem parlant. Però no inclou despeses futures”.
Ara el cas és a la taula del Tribunal Suprem, ja que POM ha presentat de la mà de Vosseler Advocats un recurs de cassació. Veurem com acaba…
