L'any passat vam ser testimonis a Catalunya del primer cas de negligència en què es va reconèixer una mala praxi per part de l'autoritat mèdica. Una asseguradora arribava a un acord amb la filla de l?afectada en què es definia una indemnització de 15.000 euros. Vegem els detalls d‟aquest cas que ha assegut un precedent en el dret civil d‟aquesta comunitat autònoma.
Després de més de dos anys que es produís la mort de la víctima —una dona de setanta-quatre anys que havia estat operada d'una artredosi lumbar i que va morir al cap de vint-i-quatre hores a causa de la perforació d'una artèria—, la filla de aquesta va interposar una demanda basada en el Codi Civil de Catalunya, doncs en aquest s'estableix un termini de tres anys des del moment dels fets per poder fer la reclamació, a diferència del Codi civil espanyol, en què el termini és de tan sols un any.
Abans d'arribar a aquest punt, però, la filla de la víctima així com els seus familiars van haver de passar per diversos processos en què van estar mal aconsellats. Una infinitat de negatives i costes per pagar que van deixar la família totalment enfonsada. Un cop van canviar d'advocat, es va intentar interposar una demanda penal, que va ser desestimada. Tot i això, la demanda civil sí que va seguir el seu curs i abans que se celebrés el judici, l'asseguradora, la companyia Zurich, va voler arribar a un acord: la filla de la víctima seria indemnitzada amb 15.000 euros.
És habitual que les famílies que per desgràcia es veuen en una situació similar desisteixen de plegar amb unes companyies asseguradores que tenen darrere grans pressupostos per poder donar suport a les seves versions del que ha passat: advocats, pèrits, metges… Poques són les persones que no es deixen aclaparar . A més, la justícia és parca quant al temps que permet per poder interposar una demanda en aquest tipus de casos, cosa que implica que a més de sobreposar-se de la desgràcia s'hagi de reunir el coratge i els recursos per poder enfrontar-se a un món que gairebé sempre se sent com a estrany.
Un any és el temps que el Codi Civil espanyol dóna per això, com dèiem anteriorment. Un període que sol coincidir amb l'etapa de dol que tothom necessita per passar pàgina o per recuperar-se físicament de la negligència. Així, diverses iniciatives civils des de diferents plataformes porten reclamant des de fa temps que s'ampliï aquest període de temps.
