El silenci administratiu és una ficció jurídica pensada per protegir els ciutadans de la manca de resposta per part d'una Administració.
Es parla de “ficció jurídica” perquè el silenci administratiu, encara que no sigui una resposta, passa a considerar-se com a tal davant la manca de, precisament, resposta de l'organisme administratiu en el temps previst. Deixa de ser ficció i es converteix en una realitat jurídica.
En altres paraules, el silenci administratiu equival a un acte administratiu que s'executa per omissió, quan la manca de resposta de l'Administració en un procediment es pren com a resposta en si.
A l'ordenament jurídic espanyol es considera que hi ha silenci administratiu a partir dels tres mesos d'haver iniciat un procediment administratiu, llevat que la normativa especifiqui un termini més gran.
El caràcter daquesta resposta pot variar dacord amb la classe de procediment administratiu de què es tracti.
Aquesta figura legal hauria arribat a l'ordenament espanyol provinent del dret francès, i durant els segles XIX i XX es va aplicar de manera negativa, és a dir, la manca de resposta s'havia de prendre com una resposta negativa.
Aquesta situació va començar a canviar a partir de la Constitució de 1978, que donava més importància a l'administrat davant de l'Administració, i sobretot a partir de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Silenci administratiu negatiu
Es produeix quan la manca de resposta es pot assumir com a desestimatòria, és a dir, com a negativa. Cal recordar que encara que hagi passat el termini, lAdministració està obligada a resoldre, és a dir, a proporcionar una resposta.
La Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, que va substituir la Llei 30/1992, indica en quins casos el silenci s'ha de considerar negatiu: situacions específiques en què hi pugui haver mal al medi ambient, procediments vinculats al dret de petició (article 29), transferència de facultats de l'Estat a tercers, procediments de responsabilitat patrimonial, etc.
davant d'un silenci administratiu negatiu el sol·licitant pot interposar un recurs per via administrativa o, en cas que la via administrativa s'hagi esgotat, davant dels jutjats en allò contenciós administratiu. També pot esperar la resolució (l'Administració està obligada a resoldre encara que hagi passat el termini), que bé podria ser favorable.
Silenci administratiu positiu
És la situació que es crea quan la manca de resposta de l'Administració en el termini fixat es considera favorable a la persona interessada en el procediment, tal com ho determinen la Llei 30/1992 i les reformes posteriors (lleis 4/1999 i 25) /2009), fins a la Llei 39/2015.
Si no hi ha una norma amb rang de llei que determini el contrari, el silenci administratiu s'establirà com a positiu, fins i tot en casos que es puguin considerar contraris a la llei.
Un altre aspecte interessant és que, en declarar-se el silenci administratiu, la resolució de lAdministració només podrà ser positiva.
Si la manca de resposta afavoreix una resolució que es pugui considerar il·legal o contrària als interessos públics, la resolució no podrà ser negativa i la persona o persones interessades hauran d'esperar fins que s'iniciï la revisió d'ofici, que és la manera com la Administració pot anul·lar un acte administratiu.
