Quin és el termini corresponent per reclamar la indemnització a una asseguradora quan ha tingut lloc un accident de trànsit amb conseqüències personals?
El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència, per la qual el termini aplicable a les reclamacions a l'asseguradora no és el que consta al Codi Civil de manera general (15 anys), sinó l'establert pel art. 23 de la Llei del Contracte d'assegurança (LCS).
En aquest article de la LCS, sestableix que les accions derivades del contracte d'una assegurança prescriuen al cap de cinc anys si l'assegurança és de persones.
Per tant, com que és un termini més curt que els 15 dictats pel Codi Civil, cal que els beneficiaris de les assegurances actuïn amb molta més celeritat.
Però en què ha consistit la sentència del Tribunal Suprem i per què va recórrer el beneficiari de l'assegurança? Vegem quins han estat els detalls d‟aquesta sentència en particular.
La sentència del Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem
Fa més de vuit anys, en un accident de trànsit, va morir el germà del beneficiari. Tots dos convivien junts. El beneficiari és una persona amb discapacitat intel·lectual, la tutela de la qual requeia sobre el germà mort a l'accident.
L'asseguradora es va posar en contacte amb el beneficiari per fer-li arribar la informació sobre la indemnització i, com a norma general, el beneficiari tenia un termini de 5 anys per exercir-ne el dret.
Tot i això, el Ple del Tribunal Suprem ha determinat que, a causa de les circumstàncies personals del beneficiari, la manca de suports estables, la mort del germà amb qui convivia i la seva reduïda capacitat intel·lectiva, no va poder comprendre la comunicació cursada per l'asseguradora.
Per tant, el moment en què el beneficiari va comprendre i va tenir coneixement de tota la informació va ser quan l'advocada que li tramitava la declaració d'hereus li va lliurar la documentació relativa al cas.
Per aquest motiu, la sentència recull que, només en aquell moment, el beneficiari va estar en disposició de fer una reclamació i, per tant, en aquest moment va començar el termini de prescripció de 5 anys.
Aquesta situació és la que ha portat el Tribunal Suprem a estimar el recurs presentat i declarar no prescrita lacció, encara que havien transcorregut 8 anys.
Tot i això, en estar justificat el comportament de l'asseguradora per no haver rebut resposta fins a 8 anys després, el Tribunal Suprem no ha imposat els interessos de larticle 20 de la LCS a lasseguradora.
En aquesta sentència, el Ple ha aplicat els principis d'empara i de tutela efectiva de les persones discapacitades, pels quals cal regir els poders públics segons l'article 49 de la Constitució Espanyola, l'article 21 de la Carta Europea dels Drets Fonamentals i el Conveni de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat.
En resum, és important tenir en compte que el termini per fer la reclamació contra una asseguradora en un accident amb danys personals és de 5 anys, i no els 15 establerts al Codi Civil.
