La Sentència, de data 21 de juny de 2011, dictada pel Jutjat de Primera Instància número 4, del Prat de Llobregat, és una de les primeres sentències en què un jutge atorga a una víctima d'accident de trànsit una indemnització a la que inclou les despeses futures.
Al nostre país, la cobertura que ofereix la legislació actual per a les víctimes d'accidents de trànsit, es basa exclusivament en el barem de trànsit annex a la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurances a la Circulació de Vehicles de Motor (d'ara endavant LRCSCVM).
Aquest barem resulta en molts casos insuficient, ja que en oferir igualtat jurídica als afectats, no té en compte l'especificitat dels diferents casos, atorgant indemnitzacions que en la majoria d'ocasions resulten insuficients per cobrir les necessitats dels que queden impedits per treballar i poder portar una vida normal per a la resta dels seus dies.
Aquest és el cas de la nostra clienta, Sra. Mª LRS, que com a conseqüència d'un aparatós i cruent accident de circulació, va resultar lesionada d'extrema gravetat, i va romandre fins a un total de cinc anys de baixa mèdica, havent de realitzar durant tot aquest temps un elevat nombre de tractaments, rehabilitacions i intervencions mèdiques i quirúrgiques.
En aquest sentit, la sentència esmentada, condemna la companyia d'assegurances del vehicle culpable de l'accident, a abonar a la nostra clienta una quantitat de gairebé 600.000 euros, en concepte d'indemnització per les lesions i perjudicis patits com a conseqüència d'aquest. El contingut de la indemnització inclou, entre d'altres conceptes, el període d'incapacitat temporal i permanent, les seqüeles fisiològiques i estètiques i tota una sèrie de despeses que la nostra clienta va haver d'abonar durant el període que va estar de baixa mèdica. Ara bé, convé destacar que, la sentència inclou una partida que no està prevista a l'esmentat barem, i que suposa una destacada innovació en el nostre sistema jurídic, és a dir, l'abonament de les despeses que la Sra. Mª LRS tindrà en un futur com a conseqüència de laccident. Per això, el Jutjador s'empara en la sentència núm. 786/2010 del Tribunal Suprem, de data 22 de novembre de 2010 (amb núm. de recurs 400/2006), que preveu, entre altres coses, “la possibilitat d'indemnitzar com a perjudici patrimonial les despeses sanitàries que portin causa de l'accident, enteses en sentit ampli, ja es tracti de despeses derivades d'actes mèdics curatius, pal·liatius del dolor, de rehabilitació, etc.; bé estiguin encaminats al restabliment del dret a la salut o almenys, dirigits a assegurar a la víctima un mínim de qualitat de vida en atenció a la pèrdua de salut que comporta el menyscabament psicofísic sofert”.
Així les coses, la Sentència que estima parcialment la demanda de la nostra representada, en relació amb aquest extrem, i en base a la jurisprudència esmentada, entén que: “… L'actora reclama en concepte de dany emergent i lucre cessant, basant-se en la necessitat de l'actora de rebre setmanalment drenatges limfàtics, així com en la necessitat de contractació d'una persona que ajudi i assisteixi permanentment a la Sra. Mª LRS (…). I aquests conceptes, tal com exposa la Sentència del TS que encapçala aquest fonament de Dret, tenen el seu nexe causal amb el sinistre de cotxes”.
I continua dient la Sentència esmentada:
“Per la seva banda, els Principis de Dret Europeu de Responsabilitat Civil consideren dany patrimonial rescabalable qualsevol disminució del patrimoni de la víctima causada per l'esdeveniment danyós i, en referir-se a la indemnització del dany corporal esmentat, estableixen (article 10:202) que dit dany patrimonial inclou la pèrdua d'ingressos, el perjudici de la capacitat d'obtenir-los (fins i tot si no va acompanyat d'una pèrdua d'ingressos) i les despeses raonables, com ara el cost de l'atenció mèdica.
Aquest marc normatiu empara la possibilitat d'indemnitzar com a perjudici patrimonial les despeses sanitàries que portin causa de l'accident, enteses en sentit ampli, ja es tracti de despeses derivades d'actes mèdics curatius, pal·liatius del dolor, de rehabilitació, etc.; bé estiguin encaminats al restabliment del dret a la salut o almenys, dirigits a assegurar a la víctima un mínim de qualitat de vida en atenció a la pèrdua de salut que comporta el menyscabament psicofísic sofert”. I acaba concloent el jutjador que: “És obvi que dins aquest concepte s'han d'entendre els drenatges limfàtics que són necessaris per a l'actora. Però també s'han d'entendre dins del concepte de dany patrimonial rescabalable la necessitat de contractació de tercera persona ocasionada per l'esdeveniment danyós i que té el nexe causal amb l'accident de cotxes, contractació de tercera persona que està dirigida a assegurar a la víctima un mínim de qualitat de vida en atenció a la pèrdua de salut que comporta el menyscabament psicofísic sofert”.
En aquest sentit, la referida Sentència recull el que aquesta part ha pretès des d'un inici, és a dir, la completa reparació del dany produït a la Sra. Mª LRS, i per tant, incloure en la indemnització tant la totalitat de les despeses, com tots aquells danys que han provocat o provocaran una disminució dutilitat i que de la mateixa manera puguin ser compensables amb diners.
Per tot això, estem davant una de les primeres sentències en què es reconeix que hi ha casos en què els danys poden ser molt superiors als contemplats al Barem Espanyol d'Indemnitzacions, i que en aquestes ocasions es pot acudir a altres conceptes indemnitzatoris . D'aquesta manera, el sistema espanyol fa un pas endavant per poder equiparar-se amb la resta de la Unió Europea, que fa temps que exigeix a les seves asseguradores una obligació econòmica més gran per a qui pateix les conseqüències d'un sinistre.
