La responsabilitat civil a l'exercici de la medicina
En la relació entre el metge i el pacient cada cop resulta més rellevant la problemàtica relativa a la responsabilitat del facultatiu, Per la qual cosa aquest escrit té per objecte exposar quan el metge és considerat responsable, partint que la seva responsabilitat, per regla general, és de mitjans i no de resultats, és a dir, que el metge compleix el seu deure en posar en disposició del pacient tots els mitjans possibles per obtenir el millor resultat possible de conformitat amb l'estat de la ciència i de la tècnica, podent consistir en la sanació o en la màxima millora possible.
La dificultat principal en aquesta matèria rau en el fet que hi ha moltes alternatives a l'hora de prestar l'exercici de la medicina. A aquest fet cal afegir-hi una altra dificultat, i és que actualment la medicina és una pràctica que exerceix un col·lectiu de metges conjuntament, i no pot, per tant, parlar d'una actuació individual. Així mateix, també s'ha de tenir en compte el fet que l'exercici de la medicina es pot prestar tant en establiments públics com privats, i els treballadors poden ser funcionaris de l'administració pública o treballadors d'empreses privades.
Pels fets anteriors, primer cal analitzar si el facultatiu actua com un professional liberal, i en aquest supòsit, si ho fa per si sol o amb un col·lectiu de metges. Si no està subjecte a cap relació laboral, ell n'és el principal responsable. No obstant això, si intervé amb un especialista, en ser tots dos independents cadascú ha d'assumir la seva pròpia responsabilitat, sent diferents entre si perquè els coneixements del metge de medicina general no són els mateixos que els de l'especialista. En aquest segon cas, el metge de medicina general serà responsable quan no enviï el pacient a un especialista o al centre hospitalari en funció de les seves necessitats mèdiques i tenint en compte els seus coneixements.
Això està relacionat amb els articles 57 i 58 del Codi de Deontologia Mèdica, en virtut dels quals el professional de medicina general incorre en responsabilitat professional si no segueix els consells de lespecialista. La responsabilitat de l'especialista serà diferent i més estricta, en exigir-li més coneixements i mitjans encara que només dins del que és estrictament la seva especialitat. Per tant, la responsabilitat de lespecialista és més intensa però menys extensa, i més concreta però menys àmplia.
Tot i això, en els supòsits en què la medicina s'exerceix col·lectivament, cal analitzar si els metges han intervingut en el tractament del pacient de manera simultània o successiva. Si ho han fet simultàniament, la responsabilitat és conjunta i solidària i només se n'exceptuen aquesta regla els actes personalíssims dels quals els altres metges no hagin pogut obtenir coneixement. Per contra, si ho han fet successivament, cada metge només és responsable del dany ocasionat durant el lapse de temps en què ha exercit com a tal, encara que existiria responsabilitat solidària si el segon metge va acceptar i va continuar amb el tractament erroni del primer metge.
Respecte a la responsabilitat de les clíniques cal tenir present la distinció feta pel Prof. FDEZ FERRO entre els serveis prestats. Així doncs, cal distingir entre: actes extramèdics, aquests són, els derivats del contracte d'hospitalització, amb les prestacions de cura i allotjament combinats amb les obligacions estrictament mèdiques; actes paramèdics, que són els preparatoris o conseqüents dels actes purament mèdics; i els actes purament mèdics a què ens acabem de referir, en què haurem de determinar si el pacient es va dirigir directament al facultatiu que el va tractar oa la clínica. En cada cas, les conseqüències jurídiques seran diferents.
