Què és i què pretén un desnonament
Un desnonament és l'acció legal duta a terme per un propietari o arrendador per acomiadar un inquilí o arrendatari. Els objectius del desnonament poden ser, d'una banda, recuperar la propietat i, de l'altra, fer diverses reclamacions que, comunament, tenen relació amb el pagament de quantitats no degudes per l'inquilí segons el contracte d'arrendament.
Qualsevol propietari recorda que amb l'antiga legislació un procés de desnonament es podia allargar fins a dos anys en determinats casos. No obstant això, avui dia és summament improbable que això passi, encara que de vegades se sobreestima la rapidesa del nou procediment, ja que de vegades no es té en compte l'anquilosament que provoca l'excessiva burocratització del sistema, mentre que en altres ocasions concorren certes causes d'índole extrajurídica que frenen el desenvolupament normal del procediment. Amb tot, actualment un desnonament pot durar uns tres o quatre mesos, és a dir, una quarta part del temps que abans era necessari.
Motius del desnonament
La Llei d'Arrendaments Urbans contempla diversos motius pels quals es pot iniciar un procediment de desnonament després de la rescissió del contracte: a) l'impagament de la renda o una altra quantitat que correspongui pagar per llei a l'inquilí (IBI, subministraments, fiança…); b) el subarrendament o cessió de l'inquilí sense consentiment de l'arrendador; c) la producció de danys a l'immoble amb la intenció de causar deliberadament un perjudici; d) l'execució d'obres per a les quals calgui el consentiment de l'arrendador; e) la realització d'activitats molestes, nocives, insalubres, perilloses o il·lícites; f) el fet que l'immoble deixi d'estar destinat de manera primordial a ser l'habitatge permanent de l'inquilí. En general, es pot sol·licitar la finalització d'un contracte si hi ha algun tipus d'incompliment del que s'hi especifiqui.
procediment
Quan no és possible un acord amistós entre les parts, el primer pas en un procediment de desnonament és la interposició d'una demanda. Quan aquesta s'admet a tràmit, el jutjat emet un decret per notificar al llogater el contingut exacte de la demanda i les dates del judici (cas de celebrar-se) i del llançament (el desallotjament pròpiament dit). En cas que se li estiguin reclamant quantitats no pagades, cal informar l'inquilí de la possibilitat de enervar el desnonament, és a dir, d'aturar el procés pagant el que degui per tal de romandre a l'immoble.
Si l'inquilí s'oposa a la demanda se celebra el judici, però també pot no contestar, i en aquest cas el procés finalitzarà amb un nou decret. Aquí hi ha diverses possibilitats, que sorgeixen de combinar el fet de romandre o no a l'immoble i el de satisfer o no el pagament del deute. El procés culmina amb una resolució judicial i, generalment, el llançament posterior, que té les seves pròpies fases: obertura de porta, evacuació, canvi de pany, entrega de claus, etc.
És essencial assessorar-se professionalment davant d'un procediment de desnonament i les possibles reclamacions, ja que les particularitats de cada cas poden donar lloc a cursos d'acció diferents i cal que totes les parts puguin fer valer els seus drets i rebre un tracte just.
