Calafell, una localitat amb aproximadament 2.500 piscines privades, ha introduït un enfocament innovador en la lluita contra la sequera: la vigilància mitjançant drones per garantir el compliment de les mesures antisequera. Com destaca el recent reportatge d'El Periódico: «La vigilància amb drones de piscines i jardins per la sequera posa en perill el dret a la intimitat». Aquesta iniciativa pot semblar eficient i moderna, però ha generat un debat legal i social intens sobre l'equilibri entre la privadesa i l'interès general.
A mesura que la sequera s'intensifica i les restriccions d'aigua es fan més estrictes, sorgeix una pregunta inevitable: què ha de prevaler, la privadesa individual o el benestar col·lectiu? La qüestió adquireix encara més rellevància quan es considera que un dron pot capturar imatges de propietats privades sense el consentiment explícit dels propietaris.
El panorama actual de l'aigua, segons el recent decret antisequera, prohibeix omplir les piscines privades amb aigua dolça. Per això, moltes persones recorren a mètodes alternatius, com l'ús de productes químics, per mantenir les piscines netes sense haver-les d'emplenar.
El paper de la tecnologia a la supervisió de l'aigua
La tecnologia actual permet que els municipis tinguin eines més efectives per garantir el compliment de les normatives, especialment en crisis com les de sequeres extremes. La vigilància amb drones és una resposta a la necessitat de controlar l'ús del recurs més preat: l'aigua. Tot i això, l'aplicació d'aquestes mesures ha encès el debat sobre la privadesa.
Dret a la intimitat versus interès general
On es traça la línia entre l'interès general i el dret a la intimitat? Daniel Salvador, lletrat especialitzat del nostre equip a Vosseler Advocats, subratlla la inviolabilitat del domicili, un «dret fonamental» recollit a l'article 18.2 de la Constitució. Les imatges capturades per drones, fins i tot amb la intenció de supervisar l'ús de l'aigua, afirma Salvador, poden vulnerar aquest dret, posant-ne en dubte la legalitat.
Els reptes de la identificació i la protecció de dades
Els reptes de la identificació i la protecció de dadesUn problema addicional rau en la capacitat dels drones per capturar imatges que permetin identificar individus. Si aquestes imatges es fan servir com a evidència en procediments sancionadors, es podria estar vulnerant, no només el dret a la intimitat, sinó també les normatives de protecció de dades. Les imatges captades per drones, si no es manegen correctament, podrien ser eines de doble tall: beneficien el control del recurs, però perjudiquen els drets individuals.
Quin és el paper dels ajuntaments?
Els consistoris tenen la responsabilitat de garantir el benestar dels seus habitants i la gestió adequada dels recursos. Tot i això, com apunta Salvador, l'ús d'imatges de drones per sancionar no seria admès per un tribunal, llevat que estiguem davant d'un delicte flagrant. Per tant, les autoritats municipals han de ser cauteloses i transparents en el seu enfocament i garantir que es respectin els drets dels ciutadans.
Cap a un futur equilibrat
La tecnologia, amb el seu avanç vertiginós, seguirà presentant desafiaments en la intersecció entre eficiència i drets fonamentals. L'ús de drones per supervisar el consum d'aigua n'és un exemple clar. És essencial que les institucions i els professionals del Dret, com l'equip de Vosseler Advocats, continuïn analitzant i guiant la correcta aplicació d'aquestes eines, sempre a la recerca de l'equilibri entre el benestar col·lectiu i la protecció dels drets individuals.
