Catalunya és la primera comunitat on una associació ja ha provat un protocol de serveis íntims per a persones amb diversitat funcional | No hi ha cap normativa espanyola, i Suïssa és l'únic país europeu on aquesta pràctica està legalitzada
Els éssers humans no fem sexe, sinó que som sexe. A tot Europa cada cop hi ha més persones que aixequen la veu en favor dels drets sexuals de les persones discapacitades, però no sempre troben un marc legal per desenvolupar-los. Només Suïssa té una legislació sobre això. A Espanya, la necessitat s'ha acabat imposant. Una associació sense ànim de lucre catalana ha obert la porta als serveis íntims per a persones amb diversitat funcional amb la posada en marxa d'un protocol que posa en contacte assistents i usuaris. El debat està servit.
No obstant això, ningú no es qüestiona els beneficis terapèutics de l'assistència sexual en la diversitat funcional. “El benefici és donar sortida a unes necessitats que algunes persones no poden satisfer, encara que en funció de la discapacitat, hi ha un impacte diferent en el cos, ja sigui motor o sensitiu”, explica Anna Gilabert, psicòloga de la unitat de sexualitat i de l'equip de psicologia clínica de l'Institut Guttmann, que ha esdevingut una font important de coneixement en la sexualitat del col·lectiu de discapacitats gràcies als dos màsters que ofereix amb mòduls de sexualitat.
La preocupació per la sexualitat emergeix una vegada que la persona avança en la rehabilitació i guanya seguretat en l'aspecte funcional. “Abordem aquesta faceta amb la persona i la parella, si n'hi ha. Intentem que les persones treballin i confiïn en els seus recursos”, afegeix Gilabert, que afirma que de moment no tenen pensat oferir els serveis d'assistència sexual a l'Institut Guttmann però “veiem amb bons ulls qualsevol iniciativa. No estem tancats a res”.
Satisfer la necessitat d'un fill
A les discussions sobre la conveniència o no d'assistir sexualment a un discapacitat, des de l'Associació de Lesionats Medul·lars i Grans Discapacitats Físics de Catalunya (Aspaym) apunten que “és una assistència més, no vol dir que tothom aposti per aquesta línia” . Patricia Carmona, la seva presidenta revela que “hi ha molta ansietat de pares amb discapacitats psíquics perquè hi ha joves que no tenen oportunitats sexuals. Són els mateixos pares que de vegades satisfan els fills, i això no correspon. Hi ha d'haver professionals que sàpiguen com fer-ho”.
Debat recent estrenat
Mentre s'espera una regulació, el debat sobre les necessitats sexuals de les persones amb diversitat funcional ha fet fins ara petits passos. A Catalunya, l?organització Sex Asistent (Mitologia de la Sexualitat), de la mà de la seva fundadora Silvina Peirano, va ser la pionera, la primavera del 2012, a parlar sobre el tema. Superar l'estigma sexual associat a la condició de discapacitat, és el leitmotiv d'aquesta entitat. Rafael Reoyo, el seu coordinador actual, creu que “encara que hi hagi uns drets sexuals, el problema és que si no es desenvolupen polítiques perquè siguin efectius, són paper mullat”. Des de Sex Asistent també treballen en la configuració d'una formació específica de l'assistent sexual.
Cap moviment oficial
Aquest diari ha consultat amb el Departament de Salut, però les autoritats catalanes no tenen prevista cap iniciativa en aquest àmbit. “Ni tan sols s'ha parlat ni tractat el tema”, apunten a la conselleria. Pel que fa al govern espanyol, des de la Direcció General de Polítiques de Discapacitat del Ministeri de Sanitat estan informats del que passa a la resta d'Europa, però expliquen que encara és un tema a estudiar i és un assumpte complex.
Experiència pionera a Catalunya
Quan una persona sexpressa sexualment, té millor qualitat de vida. Aquesta és una de les creences sota les quals Tandem Team Barcelona, una associació sense ànim de lucre, ha engegat el primer protocol per a la promoció i la facilitació de l'assistència sexual per a persones amb diversitat funcional. El projecte veu la llum al marge de lacció de les administracions públiques.
Una proposta selectiva
L'objectiu de Tandem Intimity, el nom que rep el protocol, és servir de pont entre les persones que volen rebre i oferir assistència sexual. Per això, s'han fixat en el model belga i holandès, i es basen en una selecció personalitzada d'usuaris i assistents, que posen en contacte i que després arriben als acords que lliurement decideixin.
“L'acord econòmic, si n'hi ha, és entre l'usuari i l'assistent. Nosaltres no ho fiscalitzem”, explica Maria Clemente, psicòloga especialitzada en neurorehabilitació i membre de l'equip de l'associació. Ella s'ha encarregat de fer les entrevistes a les persones candidates a prestar i prendre l'assistència. En el procés de selecció dels assistents han valorat lexperiència de cada persona en lassistència personal. També els límits a què estan disposats a arribar (carícies o coit), tipus de discapacitat (física o psíquica), edat de l'usuari i, sobretot, la motivació. “Si només és econòmica, com a la prostitució, hem descartat la persona”, aclareix Maria.
Assistència homosexual i heterosexual
El protocol s'ha assajat amb un programa pilot de 15 proves d'assistència sexual en què han participat 11 usuaris. Tandem Team compta amb vuit nois, un homosexual, i sis noies, de les quals algunes també ofereixen serveis bisexuals. Són persones “de l'àmbit social, que han treballat la diversitat funcional, que fan esport adaptat, infermeres… i totes tenen una sensibilitat especial”, afegeix Clemente, que destaca la resposta positiva de les proves, sobretot dels familiars de discapacitats psíquics.
Com funciona el protocol
Un cop rebuda la sol·licitud d'assistència, l'associació suggereix una entrevista de 20 minuts entre assistent i usuari perquè ajustin expectatives i aquests, alhora, reporten les impressions a la coordinadora de Tandem Intimity que recomana o no continuar amb l'assistència. A partir d'aquí, ja no hi intervé i les persones tenen la llibertat per arribar als pactes que creguin necessaris. El nombre d'assistències que pot fer un usuari és il·limitat.
La prostitució, al marge
Les proves pilot han servit per ajustar expectatives sobre una necessitat latent i descartar completament les qüestions econòmiques, que poden fer desviar el debat cap a la prostitució. “Aquí no hi ha cap lucre, la figura de l'assistent sexual és més un assistent en la diversitat, un terapeuta. Les finalitats són clares a l'objecte social de l'associació”, explica Leire López, directora executiva de Vosseler Advocats, el bufet que ha ajudat Tandem Team a constituir-se.
font: La Vanguardia
Redactora: Raquel Mateos
