No hi ha dubte que els grans avenços científics en el camp de la salut que s'han produït els darrers cent anys han salvat milions de vides a tot el món. També és un fet que al nostre país, Espanya, hi ha un sistema de salut, tant públic com privat, de gran qualitat i que compta amb una de les plantilles professionals més aptes del món. Tot i això, en aquest com altres camps científics, s'incorre en negligències. No obstant això, en aquest cas, aquestes distraccions poden determinar una cosa tan important com és la nostra salut i la dels nostres.
La llei és clara sobre això: determina amb exactitud què és negligència mèdica i què no. Però moltes vegades aquesta línia prima és difusa, per la qual cosa ens trobem amb molts casos en què cal dur a terme un procediment que pugui resoldre un conflicte entre l'afectat i l'equip mèdic.
El primer que hem de tenir clar és què és exactament una negligència mèdica. Vegem-ho. També anomenada “mala praxis” (mala pràctica en llatí), aquesta es produeix en el moment en què el facultatiu que atén un pacient (ja sigui en un hospital o clínica, tant públics com privats) no exerceix la seva tasca (bé per accions comissives com a omissives) amb l'actuació exigida per la seva professió: la Lex Artis Medica (“pràctiques generals mèdiques aplicades a casos iguals o semblants basades en una actuació duta a terme amb la cura objectivament deguda”). Hem de tenir clar que aquesta lex no té en compte “situacions imprevisibles i no conegudes o estudiades per la ciència mèdica”. Així, aquest concepte s'aplicarà a:
- actes d'exploració mèdica;
– actes de diagnòstic; i
– actes de tractament (tant clínics com quirúrgics).
D'aquesta manera, hi ha uns elements molt ben definits que determinen la negligència mèdica:
– oblit de material quirúrgic dins del cos del pacient que se sotmet a una operació;
– pèrdua de visió en intervencions oculars;
– infeccions hospitalàries contretes en unitats de cures intensives (principalment);
- omissió d'assistència mèdica en casos d'urgències (el metge no és present al centre hospitalari; l'ambulància no va amb la celeritat adequada; etc.);
danys deguts a la manca dús dels mitjans adequats (o dús però a destemps) en casos de diagnòstic; i
- manca de consentiment del pacient per fer qualsevol tipus d'intervenció.
Si teniu la sospita que s'ha incorregut en un cas de negligència mèdica, no dubteu a acudir a un professional perquè us assessori de la manera adequada. A Vosseler Advocats comptem amb lletrats amb una gran experiència en aquest camp que us atendran amb totes les garanties.
