Cada vegada més vehicles circulen pels carrers, carreteres i autopistes del nostre país, cosa que es tradueix en una sinistralitat més gran any rere any. L'administració intenta posar fre a aquesta sagnia, tant de ferits com de morts, però malgrat aquests esforços —que no són pocs—, l'última paraula en aquest sentit la sol tenir una persona: la que ha de controlar el vehicle que condueix . I, recordem-ho, com a humans que som —i no màquines—, l'error forma part intrínseca de la nostra idiosincràsia.
La Nacions Unides (Organització Mundial de la Salut) ha llançat per a l'any 2018 unes xifres esquinçadores: més d'1,2 milions de morts i uns 30 milions de ferits al món a les carreteres; només a Espanya es van comptabilitzar 1180 morts. Les causes dels accidents es deuen a diversos factors —consum d'estupefaents (entre els quals s'inclou l'alcohol, que no deixa de ser una droga), l'excés de velocitat o l'ús del telèfon mòbil, entre moltes altres—, però n'hi ha una sèrie de causes de caire psicològic que moltes vegades no es tenen prou en compte. Vegem a continuació quins són:
1. La distància de seguretat. Entre els conductors es té la creença que aquells que respecten la distància de seguretat són conductors inexperts i massa previnguts. Però obliden, amb tantes conseqüències, que és una de les premisses que garanteixen la nostra seguretat al volant.
2. Els motoristes. Aquests solen conduir d'una manera més laxa pel fet que tenen la percepció que el seu vehicle es pot governar amb més flexibilitat, per la qual cosa solen considerar que també les normes vials han de ser més laxes per a ells (pensem, per exemple, en una ciutat com és de fàcil veure una moto anant entre els cotxes o sortint del semàfor quan encara està en vermell). Tot i això, l'estadística diu tot el contrari: la sinistralitat dels motoristes és més elevada que la de la resta dels vehicles.
3. l'estrès. A l'estrès que pateix el ciutadà (que no és poc en la societat moderna en què vivim) cal sumar-li el que li provoca al conductor el que es produeix per qüestions alienes a ell en els trajectes que ha de fer per carretera. Parlem de caravanes, obres, accessos dificultosos (com el dels aeroports, per exemple), etc. Una de les conseqüències d'aquest tipus de situacions és l'incompliment de les normes de circulació, ja que la persona, en perdre temps, intenta guanyar-lo infringint la norma, com la de velocitat.
4. El codi de circulació. Les normes d'aquest reglament solen ser complicades, ja que han d'abastar una infinitat de situacions cada cop més enrevessades. D'aquesta manera, en general, se'n desconeixen moltes, de manera que el conductor pot estar infringint-les sense ni tan sols ser-ne coneixedor. I les conseqüències no es fan esperar.
